Agost, hivern.
Mes d'agost que porta hivern,
terres immenses
que contemplaren la conquesta
i una història feta d'ambició, crueltat i temps.
El cel, a prop.
Noms mítics :
Sucre, Potosí... sí, sí...
Mes d'agost que porta hivern,
terres immenses
que contemplaren la conquesta
i una història feta d'ambició, crueltat i temps.
El cel, a prop.
Noms mítics :
Sucre, Potosí... sí, sí...
4 comentarios:
Les fotografies són meravelloses, però el text és impressionant. Una cascada de paraules, pensaments i sensacions inunden els sentits del lector. Tot plegat ens indica que viatjar és això, observar, veure, viure, ser receptiu i obrir-se al món. I, si es té aquesta facilitat de paraula per descriure allò que es viu, ja només falta fer el viatge a Bolívia per capbussar-se en aquell món.
Un cop més felicitats per les fotografies i els poemes. Impressionant. Petons Marga
Es impressionat com pots tenir aquesta facilitat per escriure totes les sensacions que has viscut, tant de bo tots tinguerem aquesta capacitat per poder expresar d'aquesta manera els sentiments. Gràcies per aquest regal.
buf buf bufffffffffffffffffff!!!
en dues paraules, com el de Ubrique
IM-PRESSIONANT!
però tot, tot i tot, eh?
Publicar un comentario